FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Significat diferenciat d'un mot polisèmic. El mot home en l'accepció de 'persona del sexe masculí'. Parcialitat envers una persona o una cosa. Administrava justícia sense accepció de persones. [...]
f 1 [sentit] acepción. Les diverses accepcions d'un mot, las diversas acepciones de una palabra. 2 [favoritisme] acepción. 3 accepció de persones acepción (o aceptación) de personas. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que assenyala l'estat resultant d'una acció prèvia, s'aplica a alguns verbs o formes verbals. Un verb resultatiu. L'accepció resultativa del perfet. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que accepta. acceptador de persones Que usa parcialitat envers algú. acceptador de persones Que tracta algú amb favoritisme o accepció. Acceptant 2 . L'acceptador d'una lletra. [...]
Les consonants d, c i g apareixen duplicades en els mots següents (i derivats):
dd: addenda, addicció, addició, addicte, additiu, adductor, adduir...
cc: abjecció, accelerar, accent, accepció, accés, accident, acció, fricció, objecció, succedani, succeir, tracció...
gg: suggerir, suggeriment [...]